Amarador

Prismàtics

2005-09-11T10:01:00.000-07:00

He recuperat els prismàtics i un manual d'ornitologia. Sabia que acabaria així: observant ocellets quan arribi el fred al continent, dins la civadera, fins i tot, hi he posat un quadernet i un llapis per apuntar les observacions de camp... Quan arribin les pluges i els vents, quan el frec escrigui els seus secrets, em passetjaré pels prats, torrents i aiguamolls, per discernir les espècies que ens visiten, especialment les limícoles que temps enrere em tenien fascinat... Irene seguirà amb la basarda del postgrau i jo amb el record destenyit d'una besada rupestre... Els temps són així, a l'altra banda dels prismàtics, confuses bellumes i veus enfosquides... No hi ha temps per a l'esperança perquè aquesta no fou sembrada.

Complicacions

2005-09-03T02:59:00.000-07:00

Avui dematí, quan he anat a la Palma, a prendre el cafè, en Pepe de ses Vinyes, ha sentenciat: mos hem complicat sa vida per no res: amb una cova, una nevera plena i un còmode matalàs... n'hi hauria ben prou.

Setembre

2005-08-31T06:51:00.000-07:00

Aquests darrers dies he fet feina de mariner i de segon motorista en una embarcació de viatges turístics. Ha estat esgotador, però havia donat la paraula a un company que s'havia d'examinar i l'he substituït. Partíem de s'estany de Calan Bosch i arribàvem fins a les platges de Binigaus. A més de tenir la barca golondrina a punt, havíem d'ajudar a la filla de patró a preparar una paella d'arròs i uns quants litres de sangria, cada dia el mateix menjar; n'he quedat tip d'arròs de guiri amb brou magrot i d'aquesta sangria que amb tants de torrossos de gel, fresca com un peu descalç, t'entra per la gola i et deixa un cap de cabòries... Aquests dies he après a observar com les persones no som gaire diferents, uns dels altres...

Coses inútils

2005-08-24T11:04:00.000-07:00

Avui migdia quan he baixat al cafè la Palma a fer unes herbes, no he trobat ningú conegut. Potser ha passat qualque cosa i no m'he enterat del succès, he pensat. Un home d'edat que surt del camp, se m'ha apropat a la barra on era assegut i m'ha demanat què havia estat avui enmig de la mar, li he dit que havia fets uns quants ruixats prou consistents, cortines d'aigua i pluja furiosa, i aquesta persona, amb un to sorneguer i pillet m'ha demanat si sabia quines eren les tres coses més inútils que hi havia en el món i, la veritat sigui dita, m'ha agafat sorprès, sense saber què dir. L'he convidat a una camamil·la regada amb anisset, i m'ha dit: idò, les tres coses més inútils són aquestes, primera: que faci lluna durant el dia, segona: que plogui damunt la mar i tercera: que els homes tenguin mames... I encara hi estic pensant.

Tendresa

2005-08-23T09:30:00.000-07:00

Allò que jo no tenc i que a tu et sobra.

Faula

2005-08-22T07:36:00.000-07:00

Es porc va dir orellut a s'ase.

Mudança

2005-08-20T04:46:00.000-07:00

De xaloc ha girat a tramuntana, quan la lluna fa el ple sol passar: hi ha mudança... El temps muda i els vents giravolten en la seva rosa. El que m'agrada del temps és que és un d'aquells fenòmens que l'home no pot governar encara. El temps va fent i nosaltres ens hi adaptam així com podem. Ja no va deixat dit Josep Pla: l'home és un animal climàtic.

Xaloc

2005-08-18T09:34:00.000-07:00

El xaloc és un vent molest; és un vent que sembla que no en fa de vent. Un oratge humit i espès et convida a viure les hores mentre duren les bufades. Els pescadors i els pagesos que són els entesos qui són de fiar en quant a qüestions climatològiques, et poden il·lustrar amb unes quantes dites sobre aquest vent: Xaloc, morta mar i peix poc, o aquesta altra: Xaloc, estic bé i no em moc. A més, es pot escoltar allò de: xaloc en canal... Quan les coses van desfetes o no s'hi ha posat gaire eima en fer-les, a les coses. Alguns restaurants de l'illa han adoptat aquest nom per fer conèixer el seu establiment i algunes barques o iots també n'han pres el mot. Tenc un amic pintor que té una habitació sense finestres i, que no té parets foranes, que l'anomena: cambra de xaloc...

Bimbolles

2005-08-17T06:14:00.000-07:00

Ahir vespre, després d'haver sopat, vam anar a veure l'espectable de Pep Bou. Tota la nit he somniat en bimbolles. Pep Bou va demostrar, una vegada més, que és tot un artista i un fascinant intèrpret de la poètica de les bimbolles. Vaig aplaudir de gust, a més a més, na Ka estava radiant com una bimbolla salvatge qui no vol rebentar.

Vinjolita

2005-08-15T03:00:00.000-07:00

Sé que aquesta cosa que em passa, aquest amor de temporada té els terminis establerts o els dies comptats: ella va venir com una vinjolita i marxarà quan l'estiu declini. Les lleis són així de cruels, ensems, el que val és aquest viure sense un futur segur, tanmateix, la meva obsessiva responsabilitat és que el motor de la barca s' engegui quan cal i poder passejar aquests guiris per les costes i el litoral de l'illa. Si puc fer prou calaix durant la temporada per després passar un hivern tranquil-tranquil: m'he fet a la idea de la temporalitat: tot és provisional fins que no es demostri lo contrari. Les vinjolites tornen amb el seu postgrau sota les ales.

Diuen

2005-08-15T02:59:00.000-07:00

Diuen que odiar és com beure aigua salada; com més en beus, més set tens i has d'anar alerta de no ofegar-te...

Somriure

2005-08-15T02:58:00.000-07:00

En la copa del seu somriure no hi volia beure: no acabaria mai la set...

Bledes

2005-08-13T04:59:00.000-07:00

Hem anat a nedar a ses illes Bledes, n'Irene estava radiant. Tot el seu cos regalimava llum. La seva pell bruna i salada era el meu menú. Després de l'enlluernament corporal, he tingut com una insolació, semblant a aquella de l'Estranger den Camus; no sé no sé, no me n'acab d'enfiar quan les coses rodolen tant bé i són tan bellament positives, és clar, que hi ha dues maneres de viure: els qui pensen que després d'una tempesta vindrà la bonança, i alrevés, els qui pensen que una bonança és el preparatiu just per a una tempesta. Els dies són el llenegall concret de les vivències, i ara, només veig n'Irene que em somriu al resol d'un capell de palmes.

Compromisos

2005-08-11T06:25:00.000-07:00

En Quel no vol compromisos i m'ha regalat el telèfon mòbil que li havien regalat el dia que va fer anys. Quin compromís! I quants dubtes! Quan me'l va donar, com sempre, va ser curt en paraules: té, que no l'he de mester... Ara, quan surt en barca, me l'enduc per si un cas tingués avaria. El que sí sé i he observat és que d'ençà vaig armat amb aquest trasto, la captura ha minvat cosa grossa. Enmig de la mar tot són superticions, ja ho deien els nostres vells: qui Déu no sap pregar, que vaig per la mar. Mentrestant, el telèfon sona i no el pens agafar, no...

Peix

2005-08-10T08:05:00.000-07:00

Avui el peix pujava puat.

Criatura

2005-08-08T07:39:00.000-07:00

(Fornells) En aquest poble qui no té barca no és ningú, vull dir, que és un no ningú.

En barca

2005-08-07T08:01:00.000-07:00

Hem navegat en barca fins a les cales del nord. Ella s'ha llevat el dalt dels bikinis i jo li he llepat els mugrons fins que s'han fet durs, duríssims com el metall d'un sarcapous. A l'hora del retorn el motor no ha engegat i uns coneguts ens han estirat fins arribar a port, supòs que el motor ha aplegat els nervis del mariner: ella fa com qui no hagués passat res, i és que realment, no ha passat res: llevat d'una calentura instintiva. Ara, me'n vaig a dutxar d'aigua freda, perquè se'm refredi el termoestat, ja que els seus pares m'han convidat a sopar a casa d'uns amics que són cosa de no sé què...

Velis

2005-08-05T03:25:00.000-07:00

No sé qui no es pot resistir a xoroiar el blog de Velis. Avui mirant aquesta flor, m'ha vingut a la memòria una lectura de fa temps: Flowers for Hitler de Leonard Cohen, quan Dafnis per analogia va escriure aquell poemari (que ha romangut inèdit) Flors de Plàstic per Idi Amin Dadà. Fa un munt d'anys que me'n va regalar un exemplar del recull d'aquells poemes corrosius, a vegades, he pensat que la literatura que ha no s'ha arribat a publicar i que has tingut la fortuna de llegir, és una literatura que et persegueix com una ombra sense flor.

Finestral

2005-08-03T06:07:00.000-07:00

Quants cops no ens quedàvem mirant la vida des del boinder, com si aquesta cosa de viure no anàs amb la nostra música corporal.

2/8/2005

2005-08-02T06:59:00.000-07:00

Vivia com si fos un llogater del seu cos.

Invent

2005-08-01T06:24:00.000-07:00

Tot estava inventat, només ens mancava cobrar la nòmina.

Pou

2005-07-31T14:07:00.000-07:00

Quants cops no havíem pouat al pou de s'Amarador.